Heràldica

Es la ciència que té per objecte l’estudi dels escuts d’armes. Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la manera de blasonar.

Les armories es col·locaren als castells, les cases, les capelles, les lapides sepulcrals etc., als vestits i a les robes i en tota mena d’objectes i de joies.

Les primitives peces i figures molt simples s’anaren complicant i aparegué una terminologia exclusivament heràldica. Amb el temps, la composició dels escuts es fixa i anaren sorgint unes regles per a delimitar-la. Els escuts d’armes gentilícies nomes poden esser emprats pels membres del llinatge o la família a qui corresponen per ús immemorial provat o pels descendents de la persona a qui fou concedit, i no es transmeten per línia femenina, llevat dels casos de vinculacions successòries que expressament ho estableixin, per la qual cosa no hi ha escuts de cognoms, sinó escuts de llinatges de famílies.

Fins fa pocs anys l’afeccionat a l’heràldica que la volia estudiar en català d’una manera seriosa no disposava de textos per a fer-ho: avui, en el camí per a la recuperació d’aquesta ciència, ja disposem de dues obres capitals:

L’heràldica catalana des de l’any 1150 al 1550 de Martí de Riquer, i el Diccionari general d’heràldica d’Armand de Fluvià. D’altra banda, amb la transferència de la competència sobre escuts i honors a la Generalitat, el Departament de Governació ha endegat la tasca de la tramitació dels expedients per a l’oficialització dels escuts i les banderes dels ens locals territorials del Principat.

 

Manual d’heràldica i tècnica del blasó. Amb apèndix de Diccionari d’heràldica.

d’Armand de Fluvià i Escorsa

Manual d’heràldica i tècnica del blasó. Amb apèndix de Diccionari d'heràldica. PVP: 26 €

Informació:  correu@icgenher.cat