ICGenHer

Institució Catalana de Genealogia i Heràldica

Catalunya un país sense escut

Armand de Fluvià i Escorsa

Com diu la bona amiga Dra. Eulàlia Duran i Grau, “Totes les nacions han procurat forjar la pròpia imatge, una imatge que és estimada i en la qual hom creu. Una imatge construïda per un entramat ideològic fet a base de mites, de llegendes, de símbols…L’origen de les nacions ha estat motiu d’interès, i les llegendes han servit per explicar-les. Al segle XV, tot Europa recorregué a les seves pròpies llegendes i en forjà de noves per tal de prestigiar-les…”. I, com deia al meu llibre “Els Quatre Pals, l’escut dels comtes de Barcelona” (1994), aquesta descripció sobre la funció social de les llegendes, es pot aplicar perfectament a l’explicació de l’origen de l’escut dels comtes de Barcelona, que havia esdevingut, fins ara un dels dos símbols de la nació catalana, de Catalunya. Però amb la promulgació de l’Estatut de Catalunya, el nostre és l’únic país de tot el món que no té escut. També és l’ única autonomia de l’ Estat espanyol que no en té.

El primer escut que va aparèixer a la Península Ibèrica, i el segon d’Europa, és el dels comtes de Barcelona, del qual tenim constància i prova des del 1150. Es tracta d’un escut d’or (o groc) amb quatre pals de gules (o vermells). Antigament dels pals heràldics en deien “barres” i popularment encara molta gent els esmenta erròniament d’aquesta manera. En la ciència o disciplina heràldica, les franges verticals són pals, les horitzontals són faixes, les diagonals de dalt a l’esquerra a baix a la dreta són bandes i de dalt a la dreta a baix a l’esquerra són barres. Per tant, científicament, tècnicament i acadèmicament no és correcte dir barres al que són pals.

 

bandar5

La bandera o ensenya dels comtes de Barcelona fou com llur escut però en ella els pals esdevingueren faixes, o sigui franges horitzontals, tampoc barres.

La bandera dels comtes de Barcelona, després comtes-reis, i conseqüentment l’escut, foren territorialitzats, o sigui, esdevingueren propis del Principat de Catalunya, per voluntat dels nostres sobirans. Efectivament, el comte-rei Martí I l’ Humà, a la proposició (discurs de la Corona) que va fer a les Corts catalanes celebrades a Perpinyà el 1406, va manifestar que el seu besavi, el comte-rei Jaume II, quan va enviar el seu fill Alfons (el futur comte-rei Alfons III el Benigne) a la conquesta de Sardenya (1323), li va fer a mans la bandera tot dient-li: “fill jo us dono la bandera nostra antiga del Principat de Catalunya, la nostra bandera reial”. La mateixa consideració li donen les reines Maria de Luna i Margarida de Prades.

Com a Assessor d’Heràldica i Genealogia de Catalunya que sóc per nomenament presidencial, i també com a president de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, fa anys que gent del país i de fora ens pregunta i vol saber quin és l’escut de Catalunya com a país, i hem de respondre que oficialment no en té.

Escut i bandera de Xavier Garcia

Informació:  correu@icgenher.cat

© 2021 ICGenHer