Aquesta obra que teniu a les mans, ja sigui un dels volums o el conjunt que ha de tenir l’edició, té una importància històrica de gran relleu, car s’ha aplegat, organitzat i posat sobre la taula un grup documental prou desconegut per a la història de la Catalunya Vella. Particularment en l’aplicació del dret civil, de la praxi notarial, i del coneixement de les estructures socials de la pagesia i del conjunt de dades que aplega cada regest que ha fet.
En un temps en què els notaris i un bon nombre dels seus documents reflectien la vida domèstica i quotidiana així com les relacions agràries de la societat rural d’una forma mai vista fins aleshores, l’autor ens els ha servit en safates cronològiques, documentades, ordenades, comprensibles, ben resumides i entenedores. I d’això en resulta una base sòlida i perfecta per realitzar estudis històrics de tota mena. Des de la baixa edat mitjana fins a l’època moderna i ja ben entrats els segles XIX i XX, són un referent bàsic i una eina extraordinària que ajudaran a l’estudi històric. Podríem dir que són els fonaments de l’edifici de l’historiador.
La tasca de reunir dades familiars dins de l’àrea gironina fins al segle XIX comporta el repàs full per full de tots i cada un dels protocols notarials d’una o diverses poblacions, perquè malauradament els notaris gironins no tenien el bon costum d’afegir índexs als protocols. A més, cal estudiar altres llibres, lligalls, expedients i escrits d’arxius de poblacions i institucions diverses on tingueren interessos i, a això, afegir-hi la documentació eclesiàstica i d’arxius patrimonials que es pugui arribar a tenir a l’abast. La majoria de vegades, en no existir un llistat dels documents en els llibres, fa de la recerca una comesa pacient, lenta i constant, a voltes absolutament decebedora fins que apareix a la llum algun nou paper que dona altre impuls i esperança a la investigació.
D’acord amb el mèrit d’això, l’obra serveix en general als estudiosos del món rural i, d’una manera explícita, de la família. Car la majoria de relacions de documents que trobem en aquesta publicació són del contingut cronològic d’un arxiu oficial, però aquí ell ho ha establert per a 40 nissagues amb els documents que l’acompanyen i donen fe de la seva existència.
A més de ser una obra monumental de referència per a historiadors, també ho és per a juristes. Perquè l’autor, format en el món de les lleis, exercí molts anys com a notari i això l’ha fet capaç d’interpretar i ajustar les seves referències al camp de les codificacions i usos i costums de la Catalunya Vella. En concret la documentació que ens esmenta té una gran base de l’antic Liber Iudiciorum, dels Usatges, dels usos i costums locals, de Girona i de Barcelona, així com el ius commune procedent del dret romà i de l’eclesiàstic que tingueren tanta vigència de l’edat mitjana a l’època moderna i s’adaptaren a través dels segles duent-nos a les codificacions del segle XIX, respectant el conjunt del dret civil català que les havia format. (Extracte del pròleg de Santiago de Llobet del segon volum)