Sr. Armand de Fluvià
President de la ICGenHer
Barcelona, 19 d’agost del 2022
Benvolguts.
Amb motiu de la recent mort d’en Sergi Jover i Rejsek, a Barcelona, el 16/8/2022, a l’edat de 72 anys. Soci i membre de la Junta de Govern.
Vull expressar en nom propi i en el de la ICGenHer que presideixo el nostre condol més sincer, que us demano que feu extensiu a tota la seva família.
Us encoratjo a afrontar aquests moments tan difícils, alhora que us ofereixo la meva amistat i el meu suport.
Ben afectuosament,
Armand de Fluvià i Escorsa
President
Biografia:
Sergi Jover i Rejsek neix a Barcelona, al carrer de Santa Perpètua, al barri de Gràcia, l’11 de juliol de 1950. És alumne de les escoles Laietània i de l’agrupament escolta Guerau de Liost. Des dels dotze anys fins al divuit, viu amb la seva família l’exili econòmic a Suïssa, fet que li permet aprendre la llengua francesa i conèixer l’obra de Sartre, Céline, Verlaine, Verhaeren, Brel, Brassens, etc. Escriu els seus primers versos i llegeix tota la biblioteca del seu pare durant alguns d’aquests gèlids hiverns a Le Locle, al cantó de Neuchâtel. A final dels seixanta torna sol a Barcelona per estudiar el preuniversitari a l’Institut Milà i Fontanals. Aleshores, coneix el poeta Antoni Font i Costa, que el posa en contacte amb tota la literatura que va des de Carner fins a Ferrater i li presenta Salvador Espriu, Pere Quart, Tomàs Garcés, Joan Vilacasas i Joan Vinyoli. També aconsegueix que Miquel Arimany li publiqui dos poemes a la revista El Pont, núm. 37.
Ricard Salvat, professor seu de literatura catalana a la Facultat de Filosofia i Lletres, l’introdueix en el món del teatre professional amb petits papers a la companyia Adrià Gual. Compagina les seves facetes d’escriptor i actor de teatre amb la de dibuixant. Membre de l’Institut de Cinema Català, a final dels setanta col·labora amb Paco Beatriu, Jaime Camino, Josep Maria Forn, Octavi Martí, etc.
El 1980 quan la Companyia Adrià Gual reprèn l’activitat professional, la seva participació esdevé cada cop més rellevant: com a ajudant de direcció de Ricard Salvat a Les Bacants, d’Eurípides, com a actor i ajudant de direcció a Ronda de Mort a Sinera i El Príncep d’Homburg, de Kleist, etc.
Obre la seva productora de cinema publicitari: Nissan, Kinder, Fina, Kellogs, Ariel, Lux, MacDonald’s, La Vanguardia, Salvat… És soci i administrador d’una empresa de traduccions científiques “Literal traduccions”.
Cotradueix una història de la III Internacional, de Milos Hajek (Barcelona: Crítica, 1982), La Broma, de Milan Kundera (Barcelona: editorial 1984, 1984) i el poema infantil “Rodolava, rodolava”, del Premi Nobel 1984 Jaroslav Seifert (Barcelona: Cruïlla, 1985).
A mitjans dels anys noranta torna a escriure poesia i el 1999 guanya el Premi de Poesia La Font Morta de la Vila de Tona amb Un bolero, un motiu i un palimpsest i el premi Joan Llacuna de la Ciutat d’Igualada amb Vida meva, prologat per Lluïs M. Todó, Rosa Vergés i Josep M. Aupí. L’any següent el premi Manuel Rodríguez, d’Amics de Joan Valls a Alcoi, amb Ressenya, publicat per Amós Belinchón, amb pròleg d’Anton M. Espadaler. I l’any 2001 publica Neu fosa, premi 25 d’abril de la vila de Benissa. Aquest darrer llibre el prologa Maria Enrich. La Revista d’Igualada, dirigida per Antoni Dalmau, li publica en el seu número d’abril del 2001, el conte Tristos tòpics.
Fous gestor ponent de la secció de llengua i literatura de l’Ateneu Barcelonès, soci i membre de la Junta Govern de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, soci de l’ACEC i col·laborador del Centre Européen de la Culture de Ginebra.
Soci de l’Aula de Poesia, de l’Ateneu Barcelonès, del Cercle de Lectors, del PEN, de la Fundació d’EM i del CNB, i de l’AELC i es reserva per a la vellesa un treball sobre els Jover de Copons. Divemaster PADI i ha estat més de dues-centes hores submergit en els principals mars del món. Li agradava la xocolata i el xampany.