Aquest és el primer Manual d’heràldica que s’edita en llengua catalana i cobreix un gran buit que hi havia als Països Catalans. Va adreçat a tots els amants d’aquesta antiga disciplina i, així mateix, als historiadors, els arqueòlegs, els artistes dibuixants i els dissenyadors amb l’objectiu que puguin aprofundir en el coneixement de l’heràldica, precisament perquè es tracta, alhora, d’una ciència i un art.
Autor: Armand de Fluvià i Escorsa
Il.lustracions: Brian Caffrey
Format: 16,2 x 22.8 cm
Presentació: Relligat en tela
ISBN: 84-96786-29-3
Pàgines: 216
P.V.P. : 39,50 euros
L'APROPIACIÓ DELS SÍMBOLS NACIONALS DE CATALUNYA PER PART D'HISTORIADORS ARAGONESOS
Des del 1978 alguns historiadors aragonesos pretenen argumentar que la bandera de les Quatre Faixes (o Quadrifaixada) és dels aragonesos i no dels catalans. I que l’escut dels Quatre Pals (Los palos o barras aragonesas) són originàriament seus i no nostres. A l’exposició hom pretén demostrar que originàriament eren el senyal dels comtes de Barcelona.
Autor: Armand de Fluvià i Escorsa
Format: 15 x 21 cm
Presentació: Relligat en rústega
Pàgines: 18
P.V.P. : 5 euros
CATALUNYA UN PAÍS SENSE ESCUT
Fa anys que la gent d’arreu pregunta i vol saber quin és l’escut de Catalunya com a país. I'hem de respondre que oficialment no en té. El primer escut que va aparèixer a la Península Ibèrica – i el segon d’ Europa-, és el dels comtes de Barcelona, del qual tenim constància i prova des del 1150. Es tracta d’un escut d’or (o groc) amb quatre pals de gules (o vermells).
Autor: Quim Monzó i Armand de Fluvià Il.lustracions: Xavi Garcia
Format: 15 x 21 cm
Presentació: Relligat en rústega
Pàgines: 16
P.V.P. : 5 euros
HISTORIA DE UNA FALCIFICACIÓN NOBILIARIA: LA BARONÍA DE GAVÍN, EN ARAGÓN
Tradicionalment la societat de l’antic règim ha estat definida com una societat estamental, en què el privilegi marcava la diferència, especialment en el cas de la noblesa. En el decurs dels segles XVII o XVIII, no fou pas difícil que persones que havien arribat a una certa rellevància social, política o econòmica obtinguessin el privilegi de noblesa. Poder-se relacionar amb els nobles i gaudir de llurs privilegis no comportava solament una distinció honorífica, implicava entre d'altres avantatges la distinció econòmica i la possibilitat de tirar endavant la carrera administrativa, la militar, o l’eclesiàstica. El repartiment de càrrecs reservats a l’estament noble era cobejat per molts aspirants. Amb tot, alguns dels candidats o bé tenien problemes per a demostrar llur noblesa de sang, o bé no tenien prou temps per a esperar la gràcia reial. És per això que optaven per mètodes expeditius, ràpids i, en la majoria de casos, fraudulents.
Autor: Armand de Fluvià i Escorsa
Idioma: castellà
Il.lustració: Xavi Garcia
Format: 13’5 x 21cm
Presentació: Relligat en rústega
Pàgines: 40
P.V.P. : 8,50 euros
en llengua catalana i cobreix un gran buit que hi havia als Països Catalans. Va adreçat a tots els amants d’aquesta antiga disciplina i, així mateix, als historiadors, els arqueòlegs, els artistes dibuixants i els dissenyadors amb l’objectiu que puguin aprofundir en el coneixement de l’heràldica, precisament perquè es tracta, alhora, d’una ciència i un art. 
argumentar que la bandera de les Quatre Faixes (o Quadrifaixada) és dels aragonesos i no dels catalans. I que l’escut dels Quatre Pals (Los palos o barras aragonesas) són originàriament seus i no nostres. A l’exposició hom pretén demostrar que originàriament eren el senyal dels comtes de Barcelona.
és l’escut de Catalunya com a país. I'hem de respondre que oficialment no en té. El primer escut que va aparèixer a la Península Ibèrica – i el segon d’ Europa-, és el dels comtes de Barcelona, del qual tenim constància i prova des del 1150. Es tracta d’un escut d’or (o groc) amb quatre pals de gules (o vermells).
tat definida com una societat estamental, en què el privilegi marcava la diferència, especialment en el cas de la noblesa. En el decurs dels segles XVII o XVIII, no fou pas difícil que persones que havien arribat a una certa rellevància social, política o econòmica obtinguessin el privilegi de noblesa. Poder-se relacionar amb els nobles i gaudir de llurs privilegis no comportava solament una distinció honorífica, implicava entre d'altres avantatges la distinció econòmica i la possibilitat de tirar endavant la carrera administrativa, la militar, o l’eclesiàstica. El repartiment de càrrecs reservats a l’estament noble era cobejat per molts aspirants. Amb tot, alguns dels candidats o bé tenien problemes per a demostrar llur noblesa de sang, o bé no tenien prou temps per a esperar la gràcia reial. És per això que optaven per mètodes expeditius, ràpids i, en la majoria de casos, fraudulents.
