Catalunya un País sense escut

Com diu la meva bona amiga Eulàlia Duran i Grau, la filla d’Agustí Duran i Sanpere, un historiador molt conegut a Catalunya, totes les nacions han procurat forjar una pròpia imatge, una imatge que és estimada i en la qual es creu, una imatge construïda per un entramat ideològic, fet a base de milers de llegendes, de símbols, etc. L’origen de les nacions ha estat motiu d’interès i les llegendes han servit per
explicar-les. Al segle xv, tot Europa recorregué a les seves llegendes i en forjà de noves per tal de prestigiar-les i prestigiar-se ells com a nacions. Com deia jo en el meu llibre Els quatre pals. L’escut dels Comtes de Barcelona, que va sortir l’any 1994, aquesta descripció sobre la funció social de les llegendes es pot aplicar perfectament a l’explicació de l’origen de l’escut dels comtes de Barcelona, que havia esdevingut fins ara un dels símbols de la nació catalana, de Catalunya. Però amb la promulgació de l’Estatut de Catalunya, el nostre és l’únic país de tot el món que no té escut. Oficialment, legalment, no té escut. També és l’única autonomia de l’Estat Espanyol que no en té. Bé, l’origen de l’escut, tots el sabeu, és una llegenda que com he dit, en el segle xv o xvi el primer que en parla és Antoni Beuter, que és un historiador.

Llegir més ......