ICGenHer

Institució Catalana de Genealogia i Heràldica

NOBILIARI GENERAL CATALÀ

    

Nobiliari General Català d’Armand de Fluvià, en cinc parts, segles IX a XXI

És l’obra de tota una vida, en la qual s’ha esmerçat una infinitat d’hores de treball de recerca a arxius i biblioteques, públics i privats.

ESTRUCTURA DE L’OBRA

El projecte consta de cinc parts: 1. Cases comtals i vescomtals, 2. Famílies de la noblesa immemorial, 3. Famílies de la noblesa de privilegi rurals, 4. Famílies de la noblesa de privilegi urbanes, i 5. Famílies ennoblides per concessió de títol del regne, des del segle xix, quan es van suprimir els privilegis nobiliaris. Com que ha estat molt difícil destriar les famílies rurals de les urbanes les he adjuntat i els volums 3 i 4 les contindran totes per ordre alfabètic. Cada entrada és un territori o una família noble i cal tenir en compte que una homonímia en el cognom no vol dir una sola família o llinatge. Hi ha molts cognoms homònims que no tenen cap relació els uns amb els altres. Les genealogies poden ser molt curtes —perquè hem trobat molt poca informació o s’han extingit aviat— i altres més llargues o molt més llargues. Tot el que he trobat en la meva recerca en arxius i en treballs fiables és el que apareix en aquestes taules genealògiques. Només incloc els llinatges dels quals em consta documentalment que són nobles (burgesos i ciutadans honrats, generosos, cavallers, nobles en sentit específic i títols). Els noms dels llinatges apareixen en llur forma correcta en català fins al 1870, quan van quedar fixats al Registre Civil en la forma actual. Una altra dificultat amb la qual m’he trobat és la d’esbrinar si l’origen de la noblesa d’una família és anterior o posterior al regnat de Jaume II, que és el primer monarca que coneixem que, per un privilegi, va ennoblir una persona del comú. He optat pel que m’ha semblat més possible, però amb un criteri restringit. També em cal dir que considero catalans aquells llinatges originàriament no catalans als quals els ha estat concedit un privilegi nobiliari del Principat pel fet d’haver-se establert definitivament i per més de cent anys a Catalunya. Hom inclou també els llinatges catalans ennoblits fora de Catalunya.

Armand de Fluvià i Escorsa

Volum I   ( p u b l i c at ).  Llinatges comtals i vescomtals (els primitius de comtats de Barcelona, Besalú, Cerdanya, Empúries, Osona, Pallars Sobirà i Jussà, Ribagorça, Rosselló, Tarragona, i Urgell; i les famílies que se’n deriven: Castellvell, Castellet, Ayerbe, Híxar, Castre, etc.; i el vescomtats d’Àger, Barcelona, Bas, Berguedà, Cabrera, Cardona, Castellbò, Castellnou, Cerdanya, Conflent, Fenollet, Rocabertí, Tatzó, i Vilamur, i famílies que n’han sorgit, com els Besora, Ribes, Santmartí, Vallferrera, etc). Volu m II-A  ( p u b l i c at ) Llinatges i famílies de la noblesa immemorial. Els magnats, nobles i cavallers que apareixen com a tals des del segle x al xiv (uns 300 quadres genealògics, entre els quals els dels Abella, Àger, Aguda, Aguilar, Aguiló, Aiguafreda, Aiguaviva, Aimeric, Albert, Albi, Alemany (de Bellpuig i Alemany- Descatllar), Alentorn, Alta-riba, Anglesola, Ansa, Ardena, Areny, Argençola, Argentona, Armanyà, Armengol, Artés, Avellaneda, Avinyó, Bages, Balbs (o Desbalbs), Balsareny, Banyuls, Barberà, Barutell, Bassella, Bastons, Bellera, Bellestar, Bell-lloc, Benviure, Berga, Besora, Bestracà, Biure, Blanes, Boixadors, Bordils, Cabrera, Calders, Camarasa, Campllong, Canalies, Canet, Canyelles, Caramany, Cartellà, Castellcir, Castellet, Castellolí, Castell-Rosselló, Castellvell, Centelles, Cervià, Cervera, Cervelló, Claramunt, Clusa (o Saclusa), Conanglell, Copons, Corbera, Cornellà, Cortsaví, Ceixell, Cruïlles, Curull, Desbac, Desbrull, Descatllar, Descoll, Desfar, Desllor, Despalau, Despujol, Dosrius, Entença, Erill, Eroles, Espasens, Espés, Farners, Fluvià, Foixà, Fortià, Freixenet, Fullà, Galliners, Gelida, Guimerà, Gurb, Hortafà, Hostoles, Jorba, Josa, Llacera, Llers, Llo, Llordat, Lloret, Lloria, Lluçà, Llupià, Maçanet, Malla, Manlleu, Mataplana, Meca, Mediona, Merlès, Merola, Milany, Millars.

Volu m II-B   ( e n   p r e p a r a c i ó ). Montanyans, Montbrú, Montbui, Montcada, Montesquiu, Montoliu, Mont-rodon, Montpalau, Montpaó, Mont-ral, Montserrat, Montsoriu, Móra, Mosset, Mur, Navata, Òdena, Oix, Oló, Olost, Oluja, Oms, Orcau, Orís, Orriols, Paba, Palafolls, Palau, Palol, Paracolls, Pau, Peguera, Penyafort, Peramola, Perapertusa, Peratallada, Perellós, Perves, Pinós, Planella, Pontós, Ponts, Porqueres, Puigpardines, Puigverd, Pujalt, Queralt, Rajadell, Requesens, Ribelles, Ribes, Rocacorba, Rocafort, Rosanes, Saga, Sagarriga, Saguàrdia, Salbà, Sales, Samasó, Santacoloma, Santauegènia, Santafè, Santaoliva, Santapau, Santhipòlit, Santjoan, Santmartí, Santvicenç, Saportella, Sau, Savassona, Sentmenat, Serrallonga-Cabrenys, Sinisterra, Sitjar, So, Tagamanent, Talamanca, Talarn, Tallada, Tamarit, Taradell, Tarragona, Tarroja, Tatzó, Terrassa, Timor, Toralla, Tord, Tornamira, Torrelles, Torroella, Tost, Tous, Urtx, Vallgornera, Vernet, Vilademany, Vilademuls, Vilafranca, Vilamarí, Vilaragut, Vilanova, Vilaragut, etc.).

Volum III i IV – A   ( p u b l i c at ).  Famílies —per ordre alfabètic— de la noblesa de privilegi (ennoblides en l’espai que va dels segles xiv i xix, per ordre onomàstic), entre les quals: : Abadal, Abària, Adroer, Aguilar, Aguiló, Aguirre, Agullana, Agulló, Agustí, Ahonés, Aibrí, Aixada, Aixandri, Aixemús,. Aixerat, Alaix, Alarigues, Alba, Albanell, Alberc, Alberic, Alberni, Albert, Albertí, Albó, Alçamora, Alegre, Alegre (òlim Roig), Alemany, Alió, Almar, Almogàver, Alòs, Amargós, Amat, Amat de Palou, Ametller, Amigant, Andreu, Àngel, Anglès, Anglesell, Anglí, Anguera, Antentes, Antic, Aparici, Aragall Ardèvol, Areny,, Argany, Argelic, Argemir, Argila, Argilaga, Argullol, Arinyo, Armengol, Arnau, Arquer, Arrufat, Artés, Asenjo, Asprer, Bac, Bacardí, Badaula, Balaguer, Balç, Balcells, Baldric, Ballaró, Balle, Ballester, Barberà, Barceló, Barnola, Baró, Barraquer, Barrera, Barreter, Bartomeu, Bas, Basart, Bassedes, Bassols, Bastero, Bataller, Batista. Batlle, Bauló, Bellafila, Bellcastell, Bellet, Bell-lloc, Bellsolell, Bellver, Benages, Bensi, Berard, Berardo, Berenguer, Bertran, Bertrola, Blai, Blau Boatella, Boer, Boet, Bofarull, Bofill, Boix, Boixadors, Bojons, Bolet, Bonet, Boneu, Boquet, Bordes, Bordons, Bòria, Borràs, Borrell, Bosc, Bosquets, Botella, Boter, Bou, Bover, Bransí, Brasó, Brescó, Bret, Bricfeus, Brossa, Bru, Bruguer, Bruguera, Bufalà, Bullfarines, Burguès, Bussot.

Volu m III i IV – B   ( p u b l i c at ).  Cabanes, Cabanyes, Caçador, Cadell, Calbet, Calbís, Calbó, Calcer, Calcina, Calderó, Callís, Calva, Camats, Camós, Campà, Campllong, Camporrells, Camprodon, Camps, Canal, Canals, Càncer, Canet, Canivell, Cànoves, Canta, Cao de Benòs, Caors, Capdevila, Capmany, Caralt, Carbonell, Carcassona, Càrcer, Cardona, Carles, Carmona, Carner, Carrera, Carreres, Casademunt, Casals, Casamitjana, Casanova, Casanoves, Casa-saja, Caselles, Caseres, Cases, Casetes, Castellar, Castellarnau, Castellbell, Castelló, Castells, Castellví, Casteràs, Catà, Cavestany, Cellers, Cendra, Centena, Cercós, Cerdà, Cervera, Cerveró, Cirerols, Cisterer, Cisteró, Clanet, Claresvalls, Claret, Clariana, Clasquerí, Claver, Climent, Clota, Clua, Codalet, Codina, Còdol, Codolosa, Coll, Collferrer, Colom, Colomer, Comallonga, Comamala, Comelles, Comes, Comes del Brugar, Company, Compte, Comte, Constantí, Conanglell, Concabella, Conesa, Conill, Corbera, Cordelles, Cornet, Coromina, Coromines òlim Albó, Corregó, Correu-Florit, Corrià, Cors, Cortada, Cortada de Merlès, Cortiada, Cortit, Corts, Cossó, Costa, Crosses, Cubells, Cucurella, Dacs, Dalmases, Dalmau, Dams, Delàs, Delfau, Delpàs, Deona, Derrocada, Desbalbs, Desbosc, Descalç, Descall, Descamps, Desclergue, Descoll, Desfonollar Desplà, Despou,, Despuig, Destorrent, Desvalls Desvilar, Deu, Domènec, Doset, Dou Duran, Durfort, Dusai, Eixalà, Elies, Eloi, Eres, Escofet, Escolà, Escot, Esglésies, Esmandia, Espalter, Espitlles, Esplugues, Espona, Espuny, Espunyol, Esquerrer, Estanyol, Esteve, Estrabau, Estrada, Eures, Eva.

Volu m III i IV – C   ( p u b l i c at ).  Fàbregues, Falcó, Falgars, Fals, Falguera, Fares, Fatjó, Fel, Feliu, Feliu de la Penya, Ferran, Ferrando, Ferrer, Ferrer de Bosquets, Ferrer-Noguer, Ferreró, Ferrera, Ferreter, Feu, Figueres, Figuerola, Firmat, Fises, Fita, Fiveller, Foix, Folc, Folcràs, Font, Fontanella, Fontanelles, Fontaner, Fontanilles, Fontcoberta, Fontdevila, Fonts, Foraster, Forcades, Forcet, Forn, Forner, Fornols, Fort, Fortuny, Franc, Francolí, Franquesa, Freixe, Freixes, Fric, Frigola, Fumes, Fuster, Gai, Gaiolà, Gallard, Gallí, Garbí, Garriga Garrigoles,, Gascó, Gasset, Gassià, Gassius, Gassol, Gat, Gavaldà, Gàver, Gelpí, Gendre, Gener, Generés, Genovard, Genover, Genovès, Gibellí, Gibert, Giblé, Gifre, Giginta, Gilabert, Gil de Frederic, Gili Gimbernat, Ginebreda, Ginesta, Giralt, Girgós, Girona, Gironella, Gispert, Gleu, Glòria, Golorons, Gomar, Gomis, Gònima, Gorgot, Graell, Gralla, Grandís, Graner, Granollacs, Gras, Grases, Grau, Grau de la Gleva, Grevolosa, Grimau, Grimosacs, Grossó, Gualba, Gualbes, Guanter, Guàrdia, Guardialada, Guardiola, Guerau, Guasc, Güell, Guialmar, Guilla, Guinard, Guitard, Guiu, Hereter, Hereu, Hermes, Homdedeu, Horta, Hortal, Hortells, Hortoneda, Hospital, Hostalric, Huguet, Humbert, Icard, Illa, Imbert, Isern, Ivorra, Jaen, Jàfer (o Jafre?), Jardí del Portal, Jaubert, Jaumar, Joan, Jofre, Joli, Jonquer, Jordà, Jou, Jovel, Jover, Juliol, Junyent.

Volu m III i IV – D   ( e n   p r e p a r a c i ó ).  Lapeira, Lillet, Linyau, Llabià, Llambí, Llampilles, Llança, Llaners, Llar, Llauder, Llaudes, Llaurador, Llaveria, Lledó, Llenes, Llentes, Llentisclar, Lleu, Llimona, Llinars, Llisac, Llobera, Llobet, Llobregat, Llopis, Llorac, Llordat, Llordella, Lloreda, Llorenç, Lloselles, Lluc, Lluçàs, Llull, Lluna, Llunes, Lomanya, Maçana, Maçanes, Macià, Macip, Madrigal, Magarola, Magrinyà, Mai, Maimó, Mainer, Malars, Maler, Malet, Malloles, Manalt, Manca, Manegat, Manresa, Maranyosa, Marata, Marc, Marçà, Marès, Margarit, Màrgens, Marí, Marimon, Marquet, Marter, Martí, Martin, Martorell, Mas, Masbernat, Mascaró, Masdemunt, Masdevall, Masdovelles, Masferrer, Masó, Maspons, Massons, Massot, Mata, Mates, Mateu, Matí, Maüll, Maure, Mediona, Medir, Meià, Melgosa, Melic, Mensa, Meranges, Mercader, Messonada, Mestre, Mestres, Micó, Milà de la Roca, Milans, Milans del Bosc, Milsocors, Minguella, Miquel, Miquelet, Mir, Miralles, Miralls, Miravall, Miret, Miró, Mitjavila, Moixí, Moixó, Moliner, Molines, Moner Monjo, Monçalvo, Montagut, Montaner, Montargull, Montclús, Montcorb, Montfar, Montornès, Mont-ras, Montserrat, Montsuar, Moradell, Morata, Morató, Morenes, Moret, Morera, Morgades, Múxiga, Nabona, Navarro, Navel, Nebot, Negrell, Negrevernis, Nicolau, Nin, Ninot, Niubò, Noell, Noguer, Noguers, Nouviles, Novell, Nuix

Volu m III i IV – E   ( e n   p r e p a r a c i ó ). Obac, Oliva, Olivella, Oliver, Oliver- Copons, Oliveres, Ollers, Olmera, Olzina, Olzinelles, Omedes, Oms, Oriol, Oriola, Orioles, Orlau, Ornós, Orriols, Orteu, Ossó, Padellàs, Pagès, Paixau, Palau, Pallarès, Pallejà, Palmerola, Palol, Palou, Papiol Paratge, Pardina, Parrella, Pasqual, Pastor, Pastoret, Pastors, Paulet, Pedrals, Pedró, Pedrol, Pedrolo, Peirí, Pelegrí, Pellisser, Pera, Peradejordi Perearnau,, Perelló Perers, Perpinyà, Perramon, Pi, Picalquers, Picó, Piquer, Piferrer, Pineda, Pinyana, Pinyol, Plandolit, Planell, Pobla, Pol, Ponç, Pongem, Ponsic, Pont, Pontarró, Porres, Portell, Portolà, Portolès, Poses, Potau, Pou, Prat, Prat de Santjulià, Prats, Preixana, Prior, Prous, Prunera, Pubill, Puig, Puigcerver, Puigdeponç, Puigdessàlit, Puiggener, Puigmarí, Puigverd, Pujades, Pujol, Quadres, Queixàs, Quer, Queralt, Queraltó, Quintana, Rabassa, Rabert, Ramera, Ramis, Ramon, Raset, Ratera, Real, Reart, Recs, Redolat, Regàs, Reges, Reguer, Reig, Reixac, Relat, Reniu, Renovau, Remolins, Reverter, Riba, Ribalt, Riber, Ribera, Ribes, Ribot, Ric, Riera, Ripoll, Riquer, Riu, Rius, Roca, Rocabruna, Rocacrespa, Rocafiguera, Rodoreda, Roger, Roig, Romanyà, Ros, Ros-Llogaia, Rossell, Rosselló, Rosset, Rou, Roure, Rovira, Rovirola, Rubí, Rubies Rufales, Rull,

Volu m III i IV – F   ( e n   p r e p a r a c i ó ). Sabastida, Sabater Sacalm, Sacirera, Saconomina o Sacoromina, Sacosta, Sadurní, Safont, Sagarra, Sagrera, Saiol, Sala, Salabert, Salat, Salaverdenya, Saleta, Salla, Salomó, Salses, Saltells, Salvador, Samsó, Sanç, Sanespleda, Sanou, Santandreu, Santcerní, Santcliment, Santdionís, Santfeliu, Santgenís, Santjust, Santromà, Santsadurní, Sapila, Saplana, Saporta, Sarrià, Sarriera, Sarroca, Sarrovira, Satorres, Seguí, Segurioles, Sellés, Semir, Senaller, Serinyana, Serra, Sescases, Sescomes, Sestorres, Setantí, Simó, Siscar, Siurana, Sobies, Sobregrau, Solà, Solà de Santesteve, Solanell, Solans, Soldevila, Soler, Sorribes, Spano, Suanya, Subirà, Sullà, Sunyer, Tafurer, Talladella, Tallander, Tàpies, Taquí, Tarafa, Tarau Taravall, Tarragó, Tàrrega, Taurinyà, Taverner, Teixidor, Terès, Terrades, Terrè, Toda, Tord, Torner, Torrent, Torres, Torroella, Torroja, Tos, Traginer, Tragó, Travi, Tregurà, Tries, Trinxeria, Trinyac, Tristany, Trullol, Tudela, Tudó, Tuixent, Turell, Vaireda, Valencàs, Vall, Vallbona, Valls, Vallseca, Veciana, Vedruna, Vega, Veí, Vendrell, Verai, Vergós, Verneda, Vertamon, Vicenç, Vidal, Vigo, Vila, Viladesau, Vilagut, Vilalba, Vilallonga, Vilamala, Vilana, Vilana-Perles,, Vilaplana, Vilar, Vilardaga, Vilargent, Vilarig, Vilarúbia, Vila-seca Viilatorta,, Vilosa, Vinyals Vinyes, Virgili, Viver, Vivet, etc.

Volu m V  ( p u b l i c at ).  Famílies ennoblides per concessió de títol nobiliari del Regne, després de l’anomenada «confusió d’estats» (ennoblides entre 1816 i 2013. En cursiva les que són subsistents. Són les famílies: Agelet 1912, Arruga 1950, Artal 1912, Balaguer 1930, Balanzó (abans Balansó) 1921, Baró 1875, Bau 1973, Bonet 1901, Borrell 1860, Bosch-Labrús (abans Bosc) 1926, Brunet, 1836 Brusi 1875, Cabrera (1840) 1875, Carles (ara Carles-Tolrà) 1896, Carulla 1919, Castelló 1846, Clarós 1849, Claveria (1848), Colombí 1816, Cussó 1921, Dalí 1982, Esteva (abans Esteve) 1831, Fabra 1889, Falguera 1861, Ferratges 1887, Ferrer 1889, Fleix 1833, Fontanellas (abans Fontanelles) 1849, Forgas (abans Forgues) 1919, Garriga-Nogués (abans Garriga) 1921, Gibert (1856), Girona 1893 i 1917, Godó 1916, Griñó (abans Grinyó) 1920, Güell 1865 i 1877, Güell 1908, Jover 1896, Julià 1901, Lacambra 1927, 1833, Manso 1844, Maristany (abans Marestany) 1911 i 1918, Milà 1926, Miquel 1925, Mola 1948, Moré (abans Morer) 1879, Muntadas (abans Muntades) 1908, Nuet 1871, Oró 2003, Pla 1884, Prim 1843, Puig 1848, Quadras (abans Quadres) 1900, Rabell 1897, Remisa 1840, Rialp (abans Rialb) 1925, Riera 1833, Rius 1871, Rius 1888, Robert 1891, Romañà (abans Romanyà) 1913, Romeu 1888, Romeu 1922, Rumeu (abans Romeu) 1901, Savalls 1873, Sagnier 1922, Sala 1926, Samà (abans Samar) 1860, 1872, i 1893, Samaranch 1991, Sanllehy 1919, Sanpera 1913, Sarri 1897, Sert (abans Cert) 1904, Sicart 1875, Soler 1880, Tàpies (2010), Tarradellas (abans Terradelles)1986, Torroja 1973, Vilallonga 1901, Vives 1833.

Demaneu informació:

ICGenHer – www.icgenher.cat – correu@icgenher.cat

Autor: Armand de Fluvià i Escorsa
Direcció i producció: Ignasi Ametlla

Presentació: Relligament en tela i estampació

Format: 30 x 42 cm (A3)

Per a veure el contingut:

Informació:  correu@icgenher.cat

nobi2Nobiliari20

Presentació a TV3:

Presentació a la llibreria Claret:

Informació i compra:  correu@icgenher.cat

© 2024 ICGenHer

Autor Anders Norén