Un president de Catalunya, copríncep d’Andorra?

Fa uns dies, un diari de Barcelona publicava una notícia referent a una reflexió que feia el Vaticà sobre el seu paper institucional en el Principat d’Andorra i la sorpresa del papa Francesc que l’església catòlica exercís, juntament amb el president de la república francesa, el paper de cap d’Estat d’aquest país pirinenc. Hom hi deia que la jurisdicció sobirana es remuntava al 1278, quan a Lleida fou signat, sota l’arbitratge del comte-rei Pere II el Gran, el primer pariatge entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell, per tal de compartir la sobirania sobre les valls andorranes. La notícia deia també que el papa pensava en l’extinció del coprincipat eclesiàstic i, com a solució, que Andorra es conformés amb un sol copríncep (el francès), oferir la vacant al rei d’Espanya, o optar per alguna altra solució.

Originàriament fou una senyoria compartida (cosenyors, avui coprínceps): el bisbe de la Seu d’Urgell i el president de la república francesa i l’origen van ser els pariatges en virtut dels quals ambdós coprínceps posseeixen per indivís l’exercici del poder.
El 843 l’emperador Carles II el Calb va concedir en propietat privada les valls d’Andorra al comte Sunifred I d’Urgell, pare de Guifré I el Pilós comte de Barcelona. Els comtes d’Urgell van fer donació de les valls al bisbe d’Urgell i aquest les va infeudar a la noble família dels Caboet, que esdevingué vassalla seva. Més tard (1185), la pubilla dels Caboet Arnaua, es casà amb el vescomte Arnau I de Castellbò, que esdevingué feudatari del bisbe d’Urgell per les valls d’Andorra. Però no durà gaire perquè llur filla i pubilla, la vescomtessa Ermessenda I contragué matrimoni (1208) amb el comte Roger Bernat II de Foix, que esdevingué així vescomte de Castellbò i senyor de les valls d’Andorra, sota el domini superior del bisbe d’Urgell. El 1436, Gastó IV, comte de Foix, vescomte de Castellbò i senyor de les valls d’Andorra, es casà amb la reina Elionor I de la Baixa Navarra. Llur besnét, el rei Enric II de Navarra, comte de Foix, vescomte de Castellbò i senyor de les Valls d’Andorra. Llur quadrinét, el rei Enric III de Navarra, un Borbó, pujà al tron de França amb el nom d’Enric IV. Des que França esdevingué república, els presidents van ser coprínceps d’Andorra, juntament amb els bisbes d’Urgell.
Sembla el més lògic que, si algun dia es proclama la república catalana, els dos coprínceps haurien de ser el president de Catalunya i el president de França pel següent raonament: el president de la república francesa substitueix el rei de França, com a comte que era de Foix en el condomini sobre Andorra. El bisbe de la Seu d’Urgell ha tingut des de fa segles l’altre condomini i si algun dia, per decisió pontifícia, s’extingís el coprincipat eclesiàstic i Catalunya hagués recuperat la seva independència, el més lògic seria que el president el substituís en el coprincipat. Armand de Fluvià