ICGenHer

Institució Catalana de Genealogia i Heràldica

Corona de sobirania o reial

Hi ha uns prejudicis sobre les corones als escuts, que no tenen cap raó de ser. En l’heràldica municipal les corones indiquen la categoria del municipi, si és un poble, una vila o una ciutat, i la corona que timbra l’escut d’aquells municipis que històricament, i abans de l’abolició de l’antic règim, havien estat, històricament, centre o capital d’una baronia, vescomtat, comtat, marquesat, ducat o principat, porten la corresponent a aquest títol (art. 40.3 decret 139/2007, de 26 de juny)

En la meva tasca d’assessor d’Heràldica i Genealogia de Catalunya he pogut comprovar aquells prejudicis. Uns diuen —sense cap fonament— que la corona mural és republicana i altres afirmen —també sense fonament— que la corona reial és borbònica, o que vol dir monarquia. Res de tot això.

La corona mural representa la muralla que defensava una població de l’enemic i és emprada tant en repúbliques com en monarquies. A Itàlia, concretament, a principis del segle xx –quan era una monarquia— el govern va establir que els municipis timbressin llurs escuts amb la corona mural que els corresponia segons fossin un poble, una vila o una ciutat. El mateix s’esdevé a Anglaterra. Actualment, a Catalunya, tenim casos de municipis que han suprimit de llurs escuts la corona, que ells mateixos van aprovar per majoria, la qual cosa fa que es puguin confondre amb les Entitats Municipals Centralitzades que, precisament, es distingeixen dels municipis perquè no poden portar corona.

La corona reial és el símbol, per antonomàsia, de la sobirania. Antigament i a l’Edat Mitjana, i posteriorment, només el sobirà podia portar-la, precisament, perquè era el sobirà. En una corona la representació de la sobirania està precisament en les diademes que la tanquen i que figuren només a les d’emperador, rei i príncep. (Vegeu també: A. Lipinsky: «Le corone regali simboli di sovranità e storia dei populi», a Storia e Nobiltà, 12)

A Catalunya, només un ajuntament timbra el seu escut amb la corona reial: Barcelona, perquè explica i recorda que havia estat la capital d’un país sobirà.

La majoria de països de l’Europa de l’Est van perdre llur sobirania en ésser ocupats o dominats pels soviètics, i el primer que han fet en recuperar-la ha estat substituir la simbologia soviètica per la històrica o tradicional. Ho podem constatar en els actuals escuts de Rússia, Hongria, Sèrbia, Montenegro Bulgària, Geòrgia, que ara tots són repúbliques.

Un senyal de la recuperació de la nostra memòria històrica ha estat la substitució de l’escut borbònic del Parlament per l’escut de Catalunya, amb la corona que li correspon i que indica que havia estat un país de plena sobirania i, que jo sàpiga, ningú no s’ha esgarrifat o escandalitzat. Tanmateix, encara tenim un deute amb el nostre país: Catalunya és l’únic país d’Europa que no té escut oficial, quan resulta que és el més antic d’Europa, sense cap dubte.

Un exemple del que estic exposant el trobem a la república de San Marino on, el Consell Sobirà de la República va establir que l’Arma della Repubblica debba avere la corona chiusa, simbolo della Sovranità (fig. 8). El que no puc entendre és com el “Principat” d’Andorra, que és un estat sobirà no timbra el seu escut amb la corona de príncep (fig.9). El sobirà orde hospitaler de Malta, també demostra la seva sobirania amb la corona reial que timbra el seu escut (fig. 10) com també ho fa el del gran ducat de Luxemburg. I, per acabar, l’escut de Barcelona va timbrat (l’únic a Catalunya amb la corona reial), recordant que Barcelona fou la capital d’un país sobirà.

Armand de Fluvià i Escorsa

President de la ICGenHer

 

http://ametlla.es/armoria4digit/#p=124

 

Següent Publicar

Anterior Publicar

© 2024 ICGenHer

Autor Anders Norén